La Fàbrica Freixas. Un viver d’artistes a l’Hospitalet.

La Fàbrica Freixas. Un viver d’artistes a l’Hospitalet. 
Albert Mercadé
Director artístic de la Fundació Arranz-Bravo
 
L’Hospitalet s’està posicionant al mapa com a una de les ciutats catalanes que millor està duent a terme la transició cap a una cultura post-industrial; això és, l’estimulant repte de passar d’una economia manufacturera i de serveis, a una nova basada en la innovació i la creativitat. El referent de Brooklyn ens ensenya que en aquest canvi de model l’art hi ha de jugar un paper cabdal: no podem ser la ciutat de la innovació sense fomentar aquell sector on es troba germen de la creativitat. I en aquest context, les fàbriques també hi juguen un paper primordial: cal transformar els espais fabrils obsolets en noves fàbriques de producció, de formació i de difusió del talent artístic autòcton. La fàbrica Tecla Sala és un dels millors pols de difusió cultural de la província barcelonina, però sens dubte necessita altres espais satèlit que li forneixin la matèria prima del talent i la creativitat. En aquest engrenatge, la fàbrica Freixas està cridada convertir-se en un dels espais de producció artística de referència a la ciutat. La infrastructura té una presència arquitectònica singular, ben emplaçada urbanísticament, entre la Tecla Sala i la Gran Via; lluminosa, diàfana i orgànica en la distribució dels espais; i finalment, hi ha el compromís per part de la propietat de prioritzar els lloguer dels espais a artistes o empreses culturals. Ara és el moment, doncs,  per consolidar aquesta infrastructura des d’un punt de vista de ciutat: ajudar entre tots que posicionar la fàbrica com un punt d’atracció d’artistes i creadors de referència a Catalunya; i treballar perquè els treballs que en surtin tinguin el màxim de difusió en espais –no només múseístics- de la ciutat.

De l’antiga funció de la fàbrica Freixas com a  manufactura de televisions Philips, n’ha quedat una herència, diguem-ne, objectual i de passió pels materials entre els nous artistes residents. La fàbrica s’ha convertit essencialment en un excel·lent enclau d’escultors, dissenyadors objectuals, artistes plàstics i ceramistes. Des del punt de vista escultòric ja ho vem advertit l’any passat a la fundació, amb l’exposició individual de l’escultor argentí Geman Consetti: un creador que va aterrar a Catalunya obsedit pels forjats de Juli Gonzàlez, i que es va situar en el context adequat per tal de progressar en el seu treball. Va cercar com a  company de taller a Miquel Aparici –l’imaginatiu escultor de bestiaris fets de materials reciclats- i de Marcus. Aquest darrer és una altra de les promeses artístiques de la fàbrica: per a la nostra exposició ha creat un esplèndit eriçó-gàbia, que estarà present al pati de la fundació durant els propers mesos. Tots tres escultors han donat un impuls important al seu art a partir del reciclatge de materials –siguin industrials o naturals- i la tècnica de la soldadura.

I és que els elements de l’entorn fabril, així com les habilitats manufactureres d’alguns dels treballadors que encara hi romanen, són algun dels elements que més atrauen als artistes de la Freixas. Així ho confessen el col·lectiu de dissenyadors Mermelada. Divertits, irònics, desenfadats, el col·lectiu format per Àlex, el Juanmi i la Laura, s’ha posicionat com un dels col·lectius de dissenyadors de referència a Catalunya, tot apostant per la creació imaginativa però refinada de l’objecte quotidià: la barbacoa elegant, el columpi industrial, els canelobres cerimonials, la cabanya blau turquesa de joc pels infants. Tot plegat, acompanyats pel bon ull del fotògraf Manu Da Costa, a qui agraïm per la seva iniciativa benèvola de fer les fotografies i el video promocional del projecte.

I Last but not least, el grup de la Nave, col·lectiu de ceramistes internacionals que han fet una aposta per les creacions d’autor molt interessant i cada cop més atrevida. A l’experiència i la subtilesa de Paola Masi, s’hi afegeixen la contundència formal –també en l’art del dibuix- de Sophie-Elizabeth Thompson, i també d’artistes residents com Francesca D’Alfonso –amb insòlites escultures biomòrfiques - o Raul Hernández: aquest darrer amb un excel·lent treball de ceràmica-escultura existencial.

A tot aquest folre d’artistes, al col·lectiu de la fàbrica se li afegeixen creadors experimentats que han residit a la Freixas per etapes, com el cas Quico Estivill, artista de les terres gironines, amb una trajectòria molt sòlida i transversal, contundent tant en el tractament pictòric, com en el video, en l’escultura o el gravat; o també el cas de Joan Guillén, l’escenògraf de capsalera de la companyia de Els Comediants. En definitiva, fàbrica Freixas com a viver d’artistes a la ciutat: a on referents i noves promeses intercanvien talent, creativitat i experiència: l’actiu i l’actitud, sens dubte, més necessaris per fer possible aquest nou districte cultural en que es vol convertir l’Hospitalet.